L'Orquestra de la Bona Sort arrenca el públic de la butaca per ballar i cantar. Els 15 músics que la componen encomanen el seu entusiasme pertot arreu. Tocar i cantar en directe els fa connectar amb el públic i viure tot un seguit de noves experiències.
Es tracta d'un grup de música format per persones amb problemes de salut mental. La musicoteràpia els obre una finestra per fer-se visibles com a persones i com a músics. Entre assajos, declaracions i la preparació d'un concert a Berlín, els components de l'orquestra van descobrint els seus desitjos, emocions, il·lusions o angoixes. Marxar a Berlín, on han estat convidats a actuar, significa per a ells un reconeixement especial i tota una aventura per als qui no han viatjat mai.
L'ànima de l'orquestra és el terapeuta i músic José Manuel Pagán, compositor de nombroses bandes sonores per a cinema, televisió i teatre musical. Ha treballat amb directors com Rosa Vergés o Agustí Villalonga i l'any 2011 va guanyar el Premi Gaudí a la millor música original per "Pa negre". El 1998 va començar a investigar l'aplicació de la música en les malalties mentals i degeneratives. Cinc anys més tard, el 2003, va començar l'orquestra amb un acordió i quatre percussions, i s'hi van anar afegint els instruments i les veus segons les necessitats. Actualment la componen un bateria, un baix, un teclat, una guitarra elèctrica, una guitarra flamenca, percussions, set cantants solistes i cors.
José Manuel Pagán coordina aquest projecte al centre de dia per a malalts mentals del Molí d'en Puigvert, a la Comunitat Terapèutica del Maresme (Palafolls, Barcelona). El 2009 va ser el projecte amb persones amb risc d'exclusió social premiat per la Fundació La Caixa. Com explica ell mateix al documental, l'orquestra dóna l'oportunitat als seus components d'expressar-se artísticament, ser socialment acceptats i assumir responsabilitats. "Considero que les actuacions en directe tenen molts avantatges terapèutics -afirma Pagán al documental -. En principi, no es tracta només que ells passin una estona agradable fent música, que és estupendo, esclar, però ells tenen un problema d'integració social; llavors, el que era més interessant de tot era veure com ells podien relacionar-se socialment amb persones que no fossin de l'entorn immediat... i podien no només relacionar-s'hi, sinó també ser admirats per aquestes persones."
L'Orquestra de la Bona Sort no s'ha de comprendre intel·lectualment, cal només obrir els sentits i gaudir-ne.
